Com em veig jo
Soc una persona curiosa per naturalesa. Necessito entendre les coses en profunditat, ja sigui una cançó, un equip de so, una experiència amb amics o una idea de projecte. M’agrada anar més enllà de la superfície: saber d’on ve, per què funciona i com es pot fer millor.
La música és una de les meves formes principals de connexió amb el món. No la concebo només com a «so de fons», sinó com una experiència completa: històries, emocions, detalls sonors, silencis… D’aquí neixen projectes com Sound Deluxe i HiFi Café, espais on intento cuidar tant el que s’escolta com la manera com s’escolta.
Soc bastant autoexigent i detallista: m’agrada tenir les coses ben pensades, estructurades i alineades amb el que sento. Puc ser molt creativa, però sempre amb una part pràctica: si tinc una idea, vull saber com portar-la a la realitat, què cal, quins passos hi ha i com fer-ho sostenible.
Valoro la calma, l’honestedat i les relacions autèntiques. M’agrada crear espais –físics o digitals– on la gent se senti a gust, escoltada i part de quelcom compartit. Al final, crec que la música, les idees i fins i tot els projectes es viuen millor quan no es viuen sols.
Com em veuen els altres
Qui em coneix sol descriure’m com una persona molt curiosa i observadora, que sempre fa preguntes i busca entendre el «per què» de tot.
Em veuen com una persona creativa però amb els peus a terra, capaç de convertir una idea en un projecte amb estructura, passos i calendari.
Sovint diuen que soc apassionada per la música, no només com a hobby, sinó com a llenguatge i eina per connectar persones.
També em defineixen com algú detallista i perfeccionista, que es fixa en el disseny, les paraules, el so i l’experiència global.
Em veuen com una persona inquieta intel·lectualment, sempre estudiant alguna cosa nova: psicologia, història, tecnologia, intel·ligència artificial, temes legals…
I, sobretot, com una persona càlida i propera, amb ganes de crear comunitat i de reunir gent al voltant d’una taula, d’un disc o d’una bona conversa.
Diuen que tinc aquesta barreja entre «cap analític» i «cor molt sensible»: puc parlar de números, estructures i estratègies, però també emocionar-me amb una cançó, una història ben explicada o una experiència compartida que funciona.


